Loudvenko

martes, 10 de febrero de 2015

Ètica de l'actor

Un actor ha de fer qualsevol paper que li proposin, excepte de 'Fals cambrer'. Fins aquí podríem arribar!

viernes, 12 de diciembre de 2014

l'actor-dramaturg-director-espectador

És aquella mena d'actor que en tan sols una lectura del text, lectura defectuosa naturalment, sap apreciar exactament on falla la lletra, on la dramatúrgia no és prou clara i on la situació despista. I ho sol expressar sense embulls, posa un gest com pesarós i diu: crec que aquesta part s'hauria de canviar, el públic no entendrà que està passant. Una sentència de tal magnitud deixa aclaparat al dramaturg que ha estat hores cremant-se les celles per trobar l'expressió justa i deixa sense paraules al director que sí l'havia entés. Llavors en veure l'estupefacció dels afectats, alça la vista, mira al lluny i rebla: el públic no sabrà de que li estem parlant. Silenci.

martes, 10 de junio de 2014

Apassionats

jueves, 5 de junio de 2014

Reflexions del mètode

Les tres premises de l'actor
1. Estar a l'acció
2. No anticipar
3. No fer més del que se li demana o exigeix la situació.

Reflexió filada arran de veure a un actor que volia ser més actor.

sábado, 5 de enero de 2013

La darrera adreça de la que tenim notícia

domingo, 30 de diciembre de 2007

Samba

Ah! la samba, quin ritme més exhuberant, quina passió, quin doll d'imaginació. Quins records de dies de gran il·luminació, que contrasten amb la més mísera de les mediocritats, d'aquells que rapiten la llibertat. Quin espectacle embriac pels sentits! Que no mori mai la samba! Que ens guii i ens il·lumini! Visca la Samba i tot el que comporta.

jueves, 27 de diciembre de 2007

Reflexionem!!!. Teatre de Grinyol (2)

Reflexionem, què vol dir? a) flexionar-nos una altre vegada. b) aplicar un ungüent allà on muscularment dol. c) mostrar la nostra figura, o part d'ella, a través d'un mirall o superfície apta a la reflexió. O simplement pensar-hi a fi d'extreure, com a mínim una conclusió?

lunes, 24 de diciembre de 2007

El Teatre de Grinyol 1

Què és el teatre de Grinyol? És aquell que està fet per autòmates, sense altre finalitat que la pura pretensió? O. també, és aquell que un cop posat en escena grinyola per tot arreu? Reflexionem.
continuarà...

domingo, 23 de diciembre de 2007

Hola. Perdoneu el meu despiste. Es veu que en el blog només puc dir la meva. Si voleu que mantinguem una relació diguem-ne epistolar m'heu d'enviar un correu amb el vostre comentari i jo us respondré per e-mail i a l'ensem ho editaré al bolg. Una salutació. el meu e-mail és: aloudvenko@gmail.com

Hola a tot(e)s avui és un dia excepcional per a mi, per primera vegada i després de la insistència de'n Pere faig servir aquesta mena d'andromina, que és la informàtica. es veu que a partir d'ara em podreu enviar les vostres opinions en aquest blog. i és possiblñe que jo us contesti. Mica en Mica.
Una abraçada

I tu em demanes qui soc jo?

Anatole Loudvenko

Neix a Melitopol, Ucraina, entre els any 1955 i 1958. No es té una data exacta del seu neixement, ja que de ben petit va quedar orfe i fou adoptat per una família de còmics gitanos rumanesos que feien ruta per Ucraina de poble en poble, i a més l’arxiu del registre civil de Melitopol va patir un debastador incendi. D’aquesta família d’adopció va apendre els rudiments de les arts escèniques, que fins ara ha estat el seu modus de guanyar-se la vida; i el nomadisme, que fins ara ha estat el seu modus d’entendre el seu lloc de residència. El costum nòmada estava tan arrelat a la família que quan es varen establir definitivament a Hoparta (Rumania), per motius de salut del pare Loudvenko, es mudaven de casa mensualment; fins que, quan la malaltia del pare s’agreujà i s’establiren en un pis del centre d’Hoparta, continua el seu costum nòmada canviant de cambra mensualment. Es conta que el pare Loudvenko havia comprat fins a set ninxos al cementiri de l’est, i que en el seu testament va deixar escrit que el traslladessin de ninxo amb una freqüència de set anys en set anys, coincidint amb el dia de tots sants. Aquesta pràctica ha esdevingut una tradició i avui per avui es celebra el dia d’en Loudvenko (vegeu: Rumania, tradicions i festes), que a grans trets consta en que les persones canviin de residència al llarg de la celebració.
Anatole Loudvenko aviat va anar a Bucarest a estudiar art dramàtic i arts escèniques, diplomant-se en diverses especialitats. La seva gran aportació a l’escena mundial ha estat la de ser fundador del Teatre de l’Absurditat, una manera de reblar el clau de l’absurd. Teatre que es va fundar amb la trilogia La Niciesa del Poder, composta per les obres: Ara mano jo, Ningú em fa cas i Prou! Aquí us quedeu. Els seus muntatges han donat la volta al món i són ampliament reconeguts.
A Buscarest va coincidir amb Emir Kousturica, ambdós sintonitzen ràpidament i formen un dels tàndem més il·luminats de la creació de l’Europa de l’est, i que en poc temps crea una corrent de pensament a la resta d’Europa. Aquest prematur èxit i el seu taranna nòmada el du a viatjar abastament per tot el món. En un dels seus viatjes a Barcelona, pren la idea de les “Granjes La Catalana” i crea escoles del seu mètode, amb un sistema incipient de franquícia, a ciutats de gran agitació cultural com ara: Sebastopol, Oms, Riems, Bruxes, Bath, Rimini, València (Veneçuela), Algecires, Tobruck, Dar-Es-Salaam, Toledo (Ohio), Sonora, Camberra (aquesta seu la va triar pel nom, vegeu l’assaig: De com no triar mai una seu on no hi seu mai; ensurt, fracàs i reeixida) i Barcelona, entre moltes altres. A Japó el varen convidar i va dir, amb un deix sospitosament sevillà: “Japón, mira questa lejo’ Japón!
Loudvenko i Barcelona. Anatole arriba a Barcelona, a meitat dels anys 70 just abans de la mort del “Caudillo”, per fer-se càrrec d’un ambiciós projecte, encarregat per les cúpules del PSUC, Bandera Roja i el Moviment Llibertari, tots ells encara a la clandestinitat. Malhauradament el projecte no veura la llum degut a les lluites intestines i els esbudellaments dels membres de les comisions organitzadores, i també per què un cop mort qui havia de morir no tenia sentit tot aquell terrabestall. Podem dir que la relació amb la ciutat preolímpica va ser un amor a primera vista i que sovint Anatole es perd i s’amaga a Barcelona, on freqüenta els àmbits més ocults de la ciutat, sense que ningú sapiga donar notícia d’ell. Contacta amb el grup dels “Galàctics” i en crea les bases del teatre i l’art de l’Absurd Mediterrani, també és el fundador del Col·lectiu K, grup d’opinió i activista contra les formes de governar encotillades, sense gràcia i carregades de pretensions. Esporàdicament participa en muntatges que els seus amics li demanen i sempre que coincideixi amb la seva estada a Barcelona o a quansevol altre ciutat del món, on el seu costum nòmada el pugui dur.
Obra: Teatre: Com dir el que vols dir sense haver de dir-ho (Monóleg sense paraules), A peu per l’escenari (Tragicomèdia en mig acte i quatre epílegs itinerants), 27 contes de l’A a la Z (Obra magna mai representada en la seva totalitat, el seu conjunt correspondria a 27 hores continuades d’actuació, sense entreactes). Uts te Drusbal (Obra en vers invers), Al, Bel, Cel, Del, El, Fel, Gel, Hel, Iel, Jel, Kel, Lel, Mel, Nel, Oel, Pel, Quel, Rel, Sel, Tel, Uel, Vel, Wel, Xel, Yel, Zel (Haiku teatral). No em trobis, que no em buscaràs (Obra enigmística) Aroma a mora (Obra palindròmica). Sea! Ase, esa. (Triada combinatòria). Si al xai que fa be, li diuen be; per què al gos que fa guau no li diuen guau. (Obra per si havien dubtes). La Trilogia La Niciesa del Poder; Ara mano jo, Ningú em fa cas, Prou! Aquí us quedeu. Assaig: De com no triar mai una seu on no hi seu mai; ensurt, fracàs i reeixida. Contra el Teatre. Una Obra, un projecte? L’actor embolica troca. Novel·la i altres: El Teatre de carrer, memòria d’un exil·li, D’Ucraina a Hoparta passant pel desert de Sonora, Xihuahua, Antofagasta, Port Stanley i Tombuktú, Si em pesiguen no em surt sang, The Jerk and the Nerd. Amb el seu pa s’ho menguin. Ni curt ni mandrós; Galtaparats, Esmaperduts, Garratibats i Corpresos (Retrats).